Els 50 millors jugadors de tots els temps

Fa alguns dies, els Grans Mestres Jan Gustafsson (Suècia) i Peter Heine Nielsen (Dinamarca), ambdós entrenadors de Magnus Carlsen, han publicat un conjunto de videos anomenat 'Hall of fame. The 50 greatest chess players of all time', on es recull una llista dels 50 millors jugadors de la història dels escacs. Els jugadors de la llista són:

01. Garry Kasparov         26. Adolf Anderssen

02. Magnus Carlsen         27. Johannes Zukertort

03. Anatoli Karpov         28. Louis Charles Mahe de la Bourdonnais

04. Bobby Fischer         29. Bent Larsen

05. Emmanuel Lasker         30. Samuel Reshevsky

06. Alexander Alekhine         31. Efim Bogoljubov

07. José Raúl Capablanca         32. Reuben Fine

08. Mikhail Botvinnik         33. Levon Aronian

09. Viswanathan Anand 34. Siegbert Tarrasch

10. Paul Morphy         35. Vasyl Ivanchuk

11. Vladimir Kramnik         36. Carl Schlechter

12. Tigran Petrosian         37. Harry Pillsbury

13. Wilhelm Steinitz         38. Efim Geller

14. Vasily Smyslov         39. Boris Gelfand

15. Mikhail Tal         40. Mikhail Chigorin

16. Boris Spassky         41. Jan Timman

17. Max Euwe         42. Miguel Najdorf

18. François-André Philidor 43. Szymon Winawer

19. Fabiano Caruana         44. Peter Leko

20. Viktor Korchnoi         45. Geza Maroczy

21. Veselin Topalov         46. Gata Kamsky

22. Paul Keres         47. Lev Polugaevsky

23. Akiba Rubinstein         48. Lajos Portisch

24. Howard Staunton         49. Sergey Karjakin

25. David Bronstein         50. Aaron Nimzowitsch

La llista ha generat comentaris de tot tipus a les xarxes socials. La classificació es basa, entre d'altres criteris, en la classificació de Jef Sonas Chessmetrics. Ells mateixos admeten que no es poden comparar jugadors de diferents èpoques. Nosaltres hi estem d'acord. Hi ha molts factors que influeixen a l'hora de determinar, en termes absoluts, la importància d'un determinat jugador, com ara: el nivell dels jugadors d'aquella època, el coneixement del joc en aquell moment, el número de torneigs que es disputaven, la inflación d'Elo, el número d'anys que els jugadors han competit, el número d'anys que han estat a l'elit, etc. Això fa que la comparació sigui molt difícil sinó impossible. Tampoc sembla haver-hi una manera fàcil de comprovar la fiabilitat del mètode, per tant, entenem que té una part important de subjectivitat. Peró bé, la llista serveix, a més, per avivar el debat.